VACANCES

La Brusquina està de vacances. Hi tornem pel setembre.

CANTADA A MARCÈVOL

Elna Ha esta un encert fer la visita. No et deixa indiferent, més que el lloc, l’important és el que es va fer aquí, les persones que ho van donar tot i les que van rebre l’ajuda que necessitaven, els hi anava la vida. La visita, molt ben explicada per la guia, ens fa reviure el que van passar aquells catalans que van marxar a l’exili, amb l’esperança de trobar un país que els acollis, amb la pena de deixar el seu, amb la desmoralització dels vençuts i el temor als vencedors. I es troben deixats de la ma de Déu en una França que els ignora i només organitzacions humanitàries i la població més propera que els ajuda. Difícil aguantar els ulls secs, davant de les explicacions, les imatges. A molts ens ve a la memòria aquell parent proper que ho va viure en la seva pell fa 78 anys. I no n’hem aprés, a poca distància, a l’altra riba de la mediterrània, torna a passar. La repetició de les imatges ja ens ha fet insensibles i pels nostres governants, els compromisos d’acollida de refugitas, una promesa incomplerta més. Ens en recordarem?

Coral Solstici La coral Solstici va néixer fa uns 20 anys amb la declaració de Monturiol on es va plasmar que utilitzarien totes les llengües per cantar, el català era la seva llengua i que estaven oberts a tothom. La coral Solstici ens acull a la seva seu de Perpinyà. Ens tenen preparat un aperitif al pati de l’escola que ens hi agafem de seguida. El dinar que ens ofereixen és fantàstic, tot de plats que han preparat els components de la coral, no en destaquem cap ja que tots eren deliciosos, amb el detall del plat amb l’estelada. Els postres el mateix, complicat poder-los tastar tots. Són molt amables, s’esforcen amb el català, uns el parlen millor que els altres. Assentats tots formant una rotllana, ens informen del projecte de la Bressola. En Francesc Bitlloch ens explica la feina que estant fent amb el català. El president del consell d’administració de la Bressola, Miquel Mayol, ens dona dades: 40 anys de funcionament, 6 escoles, 1000 alumnes, 5% dels alumnes del departament. En Patrick Boissiet, cantaire, ens explica com van fer la restauraciò de Marcèvol entre un grup de gent que hi van anar a viure el 68 i que en aquest moment és un centre d’activitats. En Pere entrega un diploma a Bitlloch pel fet de la seva participació en l’organització de la Flama del Canigó. Finalitzem fent entrega d’obsequis entre les dues corals.

Marcèvol Primer el viatge. Surtim de Perpinyà amb la pluja anunciada, la carretera estreta s’enfila cap amunt, ens endinsem pel Conflent vorejant el pantà de Vinça, vistes magnifiques encara que la pluja les desllueix una mica, el priorat aquest sembla un lloc perdut, ideal per a una comuna del 68. Amb les ganes de cantar que tenim el viatge sens fa llarg. Els brusquinaires de la part del davant no paren de cantar, sembla que anem de colònies. Ha valgut la pena venir fins aquí, serà un bon record.

La Cantada Té un significat una mica especial, és el darrer concert d’en Pere com a director de la coral, ho recordarem. Primer ha actuat la coral Solstici amb un repertori clàssic i també cançons més modernes, tot i que els hi ha faltat veus, ho han defensat molt bé. De l’actuació de la Brusquina en Pere n’ha estat content, sempre es por fer millor, però sentint la gravació sona molt bé.

Despedida Fem la foto mirant el Canigó, la boira ens tapa els cims, amb una ventada que ens ha deixat a tots airejats i despejats per la baixada. Menció especial pel conductor, en Josep Maria d’autocars Serrat, que ha tingut el seu mèrit fent pujar i baixar l’autocar per la carretereta fins a Marcèvol. Hem descobert que a més de bon conductor és un bon cantaire, li hem encomanat les ganes de cantar. Se l’ha de fitxar pels tenors. Totes les fotos